Una pinzellada d'etimologia

La llengua grega ens ha donat un munt de paraules en forma de cultismes o per via del llatí que utilitzem de forma quotidiana o en disciplines especialitzades però sovint en desconeixem l'origen. Vegem-ne cinc exemples:

Glotofàgia: De "γλῶττα" (glõtta, llengua) i "φάγω"(phágō, menjar). És el procés socio-polític mitjançant el qual la llengua d'una determinada cultura desapareix parcial o totalment víctima de la influència d'una altra cultura. 

És doncs un procés fruït d'una situació de diglòssia en què una llengua té una situació favorable a l'altra, la qual acaba absorbint, o més fidelment a l'etimologia, menjant. 

Arqueologia: De  "ἀρχαῖος" (arkhaĩos, antic) i "λóγος" (lógos, estudi). És la ciència que estudia l'evolució de les societats des de l'antiguitat mitjançant les restes materials deixades per les persones. 

Així doncs, és fàcil deduir que els grecs l'entenien com a l'estudi de les coses antigues, τὰ ἀρχαῖα, especialment aquelles conservades físicament. 

Estigma: De "στíγμα" (stígma, marca amb ferro roent). És la desaprovació social que pateix una persona que té creences o pràctiques considerades contràries a les normes culturals establertes. 

No és casual que en un origen aquest mot tingués el significat de marca feta a la pell amb ferro roent, com es feia amb les bèsties o els esclaus, ja què ens els dos casos és una senyal infamant i degradant per a les persones. 

Poesia: De "ποíησις" (poíēsis, acció, creació). La poesia, actualment, és l'art d'expressar amb la paraula una idea, un sentiment, etc. amb un valor propi però també universal, mitjançant unes normes mètriques.

A Grècia però tenia un significat força més ampli: "ποíησις", al seu torn provinent del verb "ποιέω" (poiéō, fer, crear), era tot allò fruït d'un procés creatiu, de manera que incloïa no només el què nosaltres coneixem ara com a poesia, sinó també la música, el teatre, l'artesania, etc.

Hemeroteca: De "ἡμέρα" (hēméra, dia) i "θήκη" (thḗkē, dipòsit). És un magatzem on es guarden i col·leccionen publicacions periòdiques, com les revistes o els diaris.

En aquest cas doncs, "ἡμέρα" fa referència no pas als dies mateixos, que no són col·leccionables, sinó a allò que es publica diàriament, i per extensió periòdicament.