Pentinats romans

Els romans, sobretot les dones, tenien molta cura del seu aspecte físic, i això inclou els seus pentinats.

Els pentinats dels homes no tenien gaire misteri: la gran majoria portava els cabells rapats al zero o curts, però els més joves podien portar-los més llargs.

Els pentinats femenins, per contra, tenen més per explicar, els de les matrones eren els més complicats. La moda va anar canviant en les diferents èpoques de Roma, les emperadrius i dones de la reialesa van ser preses com a model i els seus pentinats van marcar estil. Aquí destacaré els pentinats més coneguts. Inicialment, s’arreglaven de manera molt simple amb un pentinat republicà (ratlla al mig i un monyo). El pentinat més antic és el pentinat Octàvia, del període August. Consisteix en un tupè i una trena recollida en un monyo semicircular al clatell. Un altre d’aquest període va ser el pentinat de nus de Lívia, anomenat així pel rul al front (nodus). Consisteix en el cabell del front i els laterals ondulats cap a dins i recollits en un monyo al clatell. A l’època Flàvia, el més conegut va ser el “niu d’abelles”, un tupè fet amb rínxols i la resta del cabell recollit en trenes. Moltes esposes portaven un pentinat conegut com sex crines, amb sis trenes, igual que les vestals i les sacerdotesses. Durant molt de temps va ser moda els cabells rossos, les que no eren rosses s’aclarien els cabells amb greix de cabra i cendra de fusta de faig.

Les romanes necessitaven l’ajuda de les ornatrix, expertes perruqueres sovint esclaves, per fer-se aquests pentinats. A més, no faltaven els postissos, les perruques, tints, tònics i olis per suavitzar el cabell i estimular el seu creixement, ornaments com perles, cintes, flors... Utilitzats sobretot per a recepcions de gales o festes. Tenien un aparell, calamistrum, que s'escalfava al foc i es feia servir per arrissar el cabell. Els homes a vegades utilitzaven aquests productes, però no estava gaire ben vist.

Alba Barragán Muñoz, 1r Batx D