Els antics grecs no situaven la ment al cervell, ni tampoc les emocions o els sentiments al cor, sinó al ventre, concretament al diafragma, que és un múscul situat entre el tòrax i l´abdomen, i que serveix per a marcar el ritme respiratori. En grec, s´anomenava phrén (φρήν). Per aquest motiu, paraules com esquizofrènia, frenopàtic o frenètic deriven d´aquest terme grec.
Com hem dit, originàriament, phrén feia referència al diafragma, i així queda atestiguat en textos d´Hipòcrates o d´Aristòtil, però amb el pas del temps se li va afegir el significat de "ment" o "seu del pensament". De la mateixa manera que en la nostra cultura el cor és la seu de l´amor, sense cap base cinetífica, per als grecs el diafragma era on residien la por, l´angoixa, el plaer i els pensaments.
En realitat, existien dos termes en grec per a "ment": fhrén i noús. Aristòtil feia servir el terme noús amb el significat d´intel.ligència, ment abstracta. Per a Plató, el noús era la part més elevada de l´ànima, que permet el coneixement directe de les Idees universals. En canvi, per a Anaxàgoras el noús és una mena de ment que tot ho ordena, i que d´alguna manera es pot identificar amb Déu. D´aquest mot grec en deriven paranoia, noesi, noètic i noema.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada