El velló d'or

 A la mitologia grega, el velló d'or era el velló del moltó (una mena de xai) alat Crisomal·los (Χρυσομαλλος).

El mite del Velló d'or comença amb Atamant, rei de la ciutat d'Orcomen. Aquest es va casar per primer cop amb la deesa Nèfele amb qui va tenir dos fills, Hel·le i Frixos. Més tard es va casar amb Ino, filla de Cadme. Ino, gelosa dels seus fillastres, va voler matar-los. En alguns mites es diu que va persuadir a Atamant de que matar a Frixos era l'única manera d'acabar amb una fam. El cas es que Nèfele (o el seu esperit) es va aparèixer als seus fills amb un moltó de llana d'or. Els nens van pujar al moltó per fugir pero Hel·le va caure i es va ofegar a l'estret de l'Hel·lespont (nombrat així en el seu honor). El moltó va portar a Frixos a Còlquida, on va sacrificar l'animal en honor a Ares i va penjar la seva pell a un arbre (segons el mite, un roure) la qual va ser custodiada per un drac. El moltó es va transformar en la constel·lació d´Aries. 

S'han fet moltes interpretacions sobre el velló d'or, com per exemple que la seva historia significava l'arribada de la ramaderia a Grècia, o que aludia al blat daurat o al sol. També s'ha relacionat molt el color or amb el color porpra (color dels déus i amb un significat de riquesa). 

També s'ha relacionat el velló d'or amb amb un mètode per extreure or dels rius. Això es degut a que s'han trobat pells d'ovella a marcs de fusta penjades o a arbres a Grècia.