El terme Bíblia és una forma plural del mot grec βιβλίον, significa ‘full escrit’. Els cristians divideixen la col·lecció bíblica en dues parts: Antic Testament i Nou Testament. La primera part conté escrits composts abans de la vinguda de Crist; la segona conté escrits composts durant el primer segle després de Crist.
Gairebé tots els llibres de l’Antic Testament foren escrits en hebreu. Entre els segles III i II aC, l’Antic Testament fou traduït al grec. Però alguns llibres foren redactats directament en grec. El grec bíblic no és el grec clàssic, sinó la koiné, o llengua comuna, que esdevingué llengua usual i popular a partir del segle IV aC.
Els escrits que formen el Nou Testament s´agrupen en tres sèries: cinc de narratius, vint-i-un en forma epistolar i un de profètic (cànon). Els llibres narratius són els quatre evangelis —Mateu, Marc, Lluc i Joan, i els Fets dels Apòstols. Els escrits en forma epistolar són les catorze epístoles atribuïdes per la tradició a l’apòstol Pau i les epístoles de Jaume, primera de Pere i segona de Pere, Judes i primera, segona i tercera de Joan. I, finalment, la tercera sèrie és representada per una sola obra, el llibre profètic de l'Apocalipsi.
Entre el temps que visqué Jesús i la composició dels evangelis transcorregueren força anys. Segons els millors estudis moderns, per a l’evangeli de Marc, uns trenta-cinc anys, per al de Mateu i per al de Lluc, uns cinquanta, i per al de Joan, uns seixanta o setanta.
La primera traducció de la Bíblia (només de l'Antic Testament) es va realitzar l'any 250 aC, per als jueus de la Diàspora que van viure en diferents llocs d'Europa i Àsia, i que només parlaven la lingua franca de llavors, el grec. Aquesta traducció és coneguda com la Versió dels Setanta o Septuaginta (en grec) i és la versió que més ha estat utilitzada com a referència per a altres traduccions i per fer comparacions amb la versió hebrea, ja que es considera la més fidel.
La segona traducció, i potser la més important perquè va conformar la versió de referència del text durant més de mil cinc-cents anys, va ser la versió en llatí que el papa Damas I va encarregar a Sant Jeroni al segle VI, coneguda com la Vulgata Latina. Aquesta és la traducció oficial de l'Església Catòlica Romana des del concili de Trento (1546), on va ser reconeguda com a tal degut als llargs anys de tradició i reconeixement institucional i al fet que estigués escrita en llatí, llengua culta de l'època.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada