divendres, 20 d’abril de 2018

Els símbols dels picapedrers

Les muralles romanes de Tarragona són unes de les primeres grans obres que els romans van emprendre, després del desembarcament dels Escipions a Empúries, l'any 218 aC. 
És en aquestes muralles on s'han trobat diferents marques de picapedrers en alguns carreus, que fins ara s'havia suposat que estaven escrites aparentment en l'alfabet ibèric. Tanmateix, estudis recents demostren que en realitat són obra de picapedrers itàlics.

Els picapedrers eren persones que tenien com a ofici treballar la pedra per a la construcció.
Per distingir els carreus que havien posat o picat els uns dels altres, hi gravaven unes marques per saber quan havien de cobrar amb comparació dels carreus que havien posat. Aquestes marques solien aparèixer en els murs, tant interiors com exteriors. Però no tots volien dir el mateix.

No tots aquests signes i marques són iguals i ha resultat gairebé impossible trobar algun patró de distribució. A vegades es relacionen amb lletres dels alfabets llatins, fenici, etrusc, brahmi, arameu, itàlics, nordafricans, rúnics, etc. Altres vegades, són representacions d'eines de l'ofici, o de l'imaginari de l'època, o simplement fruit de la creativitat de l'autor. Tanmateix, alguns picapedrers van signar pedres amb el seu propi nom anteposant-li l'expressió “me fecit”.


Per això, els estudiosos del tema s'han vist en la necessitat de recórrer a diferents teories explicatives en relació amb el significat d'aquests signes, a partir d'una de les següents hipòtesis:
1) Són l'alfabet d'un llenguatge esotèric originari de la màgia caldea i utilitzat com a conjur contra les potències enemigues.
2) Són marques fetes pels picapedrers per a l'ajust i seient dels carreus.
3) Són signatures de cada picapedrer per facilitar la posterior liquidació i cobrament del treball.
4) Són marques personals de cada picapedrer referents  al seu nom, a les seves creences o devocions, al seu estat social o professió present o passada o a l'època en què es va realitzar l'obra.
5) Podrien ser, de manera conjunta o independent de les anteriors, la signatura del donant d'una columna, d'un carreu, d'una volta, etc.

En aquest ordre d'idees, és clar que els antics picapedrers cercaven transmetre alguna cosa amb els seus signes i marques.



dijous, 19 d’abril de 2018

Cantants i música a l'antiga Roma

LA MÚSICA A L'ANTIGA ROMA
En realitat, Roma no va aportar massa a la música grega, ja que, encara que van conquerir els seus territoris, la cultura grega sempre va ser més important. Això sí, els romans van adaptar la música grega al seu caràcter. Sembla ser que l'estat o els mateixos mandataris romans no estaven d'acord en valorar la música, alguns la condemnaven i deien que calia tocar poc i amb moderació, com és el cas de Tulio Ciceró.



Els virtuosos de la música eren respectats i considerats en tot l'Imperi. Estudiaven sota la tutela de memorables mestres; havien de portar una vida metòdica i sana; realitzaven gires de concerts per l'Imperi i van rebre pagaments importants i nombroses famílies patrícies van continuar la pràctica que s'havia iniciat amb els famosos Gracs, Tiberi i Gai Sempronio cap al 110 a.C., d'enviar els seus fills a les escoles de música i de dansa.

En l'origen de Roma, apareixen els ludiones, actors d'origen etrusc que ballaven al ritme de les tibiae, un tipus d'oboè, instrument semblant al aulos grec, de vegades acompanyat de cant vocal.
D'aquests tipus de música no ens queda pràcticament res, excepte breus fragments, que Terenci va usar en una de les seves representacions teatrals. El Carmen saecularis, cant en estrofes per a cor de nens i nenes, es va estrenar al anys 17 a. C.

Però potser on millor es pot apreciar el gènere musical és en llocs com circs, teatres i amfiteatres, com a Grècia. Al contrari que a Grècia, les parts de cor no eren tan importants a Roma. Hi havia parts cantades amb acompanyament de tibiae generalment, que podien ser simples o dobles, repetint-aquestes dues vegades. Les parelles tenien una afinació igual a les altres. A Roma, les parts recitades, anomenades deverbia anaven seguides de cantica o parts cantades per un solista o un duo.

dilluns, 9 d’abril de 2018

Diez motivos para odiar la película Troya

Xaírete!

   Us agrada la pel.lícula Troia? Sou més d´Aquil.les o d´Hèctor? A l´article que us hem enllaçat decobrireu algunes de les "mentides" de la pel.lícula, i per què ha estat tan criticada per professors i historiadors del món antic.

diumenge, 1 d’abril de 2018

Celebracions a l'Antiga Grècia

En les festes gregues s'exaltava la identitat i el patriotisme dels membres de la polis, i s'honoraven els seus déus i herois protectors.

En la majoria de les festes es feien processons, sacrificis i  competicions de temes musicals, literais o gimnàstics. 


Una celebració molt coneguda a l'Antiga Grècia era l'Apatúria. Eren festes que es celebraven en honor a la deessa Afrodita o Atena. Fou una festa principalment dels jònics(habitants de Jònia uns territoris situats a l'Àsia Menor) que es feia a Atenes i durava tres dies del mes Pianepsion (octubre-novembre). Els participants es deien fraties, i en la festa es feien sacrificis i banquets. Al darrer dia els pares que tenien fills nounats el presentaven i declaraven el seu naixement legítim i els inscrivien, i per cadascun es sacrificava un animal; els fills més grans recitaven poesies i els que destacaven rebien premis.

Altre celebració coneguda és l'Àccia que foren unes festes celebrades en honor al déu Apol·lo que tenien lloc a la Nicòpolis "la ciutat de la victòria" on es feien danses, lluites navals, curses de cavalls, jocs i concursos musicals. Els guanyadors eren premiats amb una fulla de llorer.



Restes de la Nicòpolis.
.


Però tot i així la celebració més coneguda de l'Antiga Grècia són els Jocs Olímpics, que foren una sèrie de competicions atlètiques celebrades a la ciutat d'Olímpia entre les diferents polis de l'Antiga Grècia. Es tracta d'un esdeveniment festiu, on a més de celebrar-se una sèrie de proves esportives, es retien diferents homenatges  a les deïtats de l'època. En les proves competien els representants de cada ciutat, que havien de ser homes lliures i ciutadans grecs. Aquests s'enfrontaven en diferentes modalitats de curses atlètiques i curses de carres i altres proves que foren construïdes al llarg dels anys: lluita lliure, pentatló antic, salt de llargada, llançament de javelina i llençament de disc.