Calígula

Bust de Calígula

Calígula va ser el tercer emperador de l'Imperi Romà. Va néixer el 31 d'agost de l'any 12 d. C. a Antium (ara coneguda com Anzio, Itàlia). Els seus pares van ser Germànic i Agripina la Major i va tenir cinc germans: Neró, Drus, Agripina la Menor, Drusila, i Julia Livia. El seu nom complet era Gai César Germànic, però a l'edat de tres anys se li van donar l'àlies de Calígula, que significa "petita bota", ja que quan acompanyava al seu pare a les campanyes als soldats els divertia veure'l vestit amb el seu diminut uniforme militar.

El seu pare, Germànic era nebot i fill adoptiu de l'emperador Tiberi. La mort de Germànic el 19 d. C. va venir acompanyada de rumors sobre la possibilitat que Tiberi hagués ordenat enverinar-lo posat que eren rivals polítics. Agripina la Major creia que Tiberi era responsable de la mort del seu marit, declarant públicament que buscaria venjança. En resposta, Tiberi va empresonar a Agripina la Major, Neró i Drus. La jove edat de Calígula, però, el va salvar de la pena de presó i va ser enviat a viure amb Livia (mare de Tiberi).

Bust de Tiberi

L'any 31 d.C., Calígula va ser portat fins a la illa de Capri per viure amb Tiberi. Calígula va ser adoptat per Tiberi, el suposat assassí del seu pare i es va veure obligat a ocultar el seu odi per ell. Aviat, Calígula i el seu cosí germà es van convertir en els hereus al tro. No obstant això, després de la mort de Tiberi l'any 37 d. C., l'aliat de Calígula, Marc, ho va organitzar tot perquè aquest fos nomenat emperador. Poc després, Calígula va condemnar a mort tant al seu cosí germà com a Marc.

Calígula tenia només 25 anys quan es va convertir en emperador de Roma l'any 37 d. C. En principi va ser benvingut al tro i un estimat emperador. Va concedir diversos gualardons als militars, va eliminar els impostos injusts i va alliberar als que havien estat empresonats injustament. Va organitzar luxoses competicions de carros, espectacles de gladiadors i obres de teatre. Va ordenar la recuperació dels ossos de la seva mare i dels seus germans, que va col·locar en la tomba d'August.

Calígula era molt alt i pàl·lid. El seu cap calb i el seu cos molt pelut, sovint eren objecte de bromes.

Bust de Calígula

Pocs mesos després de convertir-se en emperador, Calígula va caure greument malalt. Es sospitava d'un possible enverinament. Tot i que es va recuperar de la seva malaltia, sembla ser que va ser, a partir d'aquest moment, quan va començar a realitzar tot tipus de bogeries. Va començar a matar persones properes a ell o, simplement, les exiliava. Fins i tot al seu cosí i fill adoptiu, va ser executat. L'àvia de Calígula, indignada per això, també va morir poc després. Amb ella existeix un cert desacord històric en quan a la forma de la seva mort ja que alguns asseguren que es va suïcidar i uns altres insisteixen que va ser enverinada per Calígula.

Un dels actes més atroços comesos per Calígula va ser autodeclarar-se déu. Va ordenar la construcció d'un pont entre el seu palau i el temple de Júpiter, per poder reunir-se amb la deïtat. Va començar a aparèixer en públic vestit com diversos déus i semidéus com Hèrcules, Mercuri, Venus i Apol·lo. Segons s'informa, en reunir-se amb els senadors, va començar a referir-se a si mateix com a un déu i se'l va reconèixer com a Júpiter en diverses ocasions en diferents documents públics. Calígula va manar retirar els caps de diverses estàtues de déus en diversos temples i les va reemplaçar amb la seva pròpia.

Calígula junt al seu cavall Incitatus

Tant Filó d'Alexandria com Sèneca descriuen Calígula com un emperador dement, absorbit en si mateix, fàcil de fer enfadar, que assassinava per caprici, excessiu en les despeses i obsessionat amb el sexe. Va ser acusat d'anar-se'n al llit amb dones casades i de vantar-se'n, de matar per pura diversió, de malgastar diners en el seu pont flotant, causant la fam del seu poble i de voler que se'l venerés com a déu, arribant a ordenar construir una estàtua seva al temple de Jerusalem.

Les obres de Suetoni i Cassi Dió ofereixen molts relats de la seva demència. L'acusen de practicar sexe amb les seves tres germanes i d'obligar-les a prostituir-se, d'enviar l'exèrcit a missions absurdes, de convertir el palau en un bordell i, potser la més famosa de totes, de planejar nomenar cònsol el seu cavall Incitatus per acabar nomenant-lo sacerdot del seu culte.