divendres, 11 de maig de 2018

Els noms del dimoni

   Molts són els noms que el Maligne ha rebut al llarg de la història: dimoni, diable, Satanàs, Lucifer... Avui ens proposem analitzar-los etimològicament per tal d´esbrinar què s´amaga darrere d´aquests noms.
   En primer lloc analitzarem el nom dimoni. Dimoni prové del grec antic δαιμόνιον daimónion, variant de δαίμων (daimon) que originàriament significava "esperit, deïtat". Es diferenciava de la paraula θεός (theós) "déu" en el sentit que aquesta última s'aplicava a deïtats en persona. Els δαίμονες ( daimones, forma plural) no eren necessàriament malignes; de fet, segons Hesíode, poeta grec del segle VIII aC. eren les ànimes dels morts de l'edat daurada que servien com esperits guardians per als homes mortals: "τοὶ μὲν δαίμονες ἁγνοὶ ἐπιχθόνιοι καλέονται ἐσθλοί, ἀλεξίκακοι, φύλακες θνητῶν ἀνθρώπων" - "aquells són anomenats purs esperits sobre la terra, i són bons, protectors de tot mal i guardians dels homes mortals "(Hesíode, Treballs i dies, l. 122-123). Fins i tot Sòcrates deia sovint que ell mateix estava com posseït per un daímon, que li deia com havia de comportar-se.
   Interessant també la paraula grega εὐδαιμονία (eudaimonía) que significa "felicitat" o "bona fortuna" i es podria interpretar com "posseït per un bon esperit" donat al fet que el prefix εὐ té el significat de "bé, content, pròsper".       
   Amb el cristianisme, la paraula δαίμων, com moltes altres d'origen pagà, es va començar a utilitzar amb un significat negatiu aplicant-se al concepte d'un esperit maligne.
   De la mateixa manera el mot Diable prové també del grec antic, de διάβολος, diábolos, que vol dir "el calumniador, qui insulta o calumnia". D´aquí ve la idea de separar, de sembrar la discòrdia. El Pares de l´Esglèsia van adoptar aquest nom perquè consideraven que la principal missió del Maligne era desunir els bons cristians i apartar-los del bon camí.
   Pel contrari el mot Lucifer prové del llatí, dels ètims lux, lucis, que és la llum, i el verb féro, que significa "portar". Lucifer era, doncs, el portador de la llum i, com a tal, era un epítet propi de Jesucrist. També era anomenat així el planeta Venus, ja que és un dels més brillants. No és fins al segle VIII que apareix la llegenda de l´àngel caigut, el qual prendrà con a sobrenom Lucifer.
   Per últim, el nom Satanàs prové de l´hebreu, del mot sátan, que vol dir "adversari, qui s´oposa a Déu". 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada