divendres, 11 de maig de 2018

MEDICINA A L’ANTIGA ROMA: MALALTIES I MEDICINES

La medicina de l’antiga Roma va ser molt influenciada pels grecs i molts coneixements els adquireixen d’ells. Hipòcrates va ser una gran font d’inspiració ja que va deixar constància de totes les malalties amb les que va tractar amb una petita descripció. Als inicis de la república romana es van començar a crear escoles de medicina on s’havia d’aprendre habilitats mèdiques i que molts cops combinaven tractaments científics amb alguns rituals religiosos. A partir d’aquí, també es podia aprendre amb experiència laboral ajudant als hospitals de l’exèrcit on adquirien coneixements de anatomia i cirurgia per curar als pacients.

Els hospitals estaven reservats per els esclaus i exèrcits, en canvi, per la gent pobra era inexistent i per això recorrien a l’ajuda espiritual. Molts metges acostumaven a ser esclaus o lliberts i aquests anaven de ciutat en ciutat tractant en fires o als mercats. Tot i això, la gent del món rural visitava poc el metge i eren normalment atesos per curanderos, persones que exercien de metges sense ser-ho realment, amb remeis populars.

Malalties
En aquella època els romans patien moltes malalties perquè no hi havia les tecnologies que tenim avui en dia, la ciència no estava molt avançada i els medicaments que fem servir a l’actualitat no existien. Moltes de les persones afectades eren infants per diferents epidèmies. Una de les més freqüents era el tifus. El tifus és una malaltia d’origen infecciós causat per rickèttsies, uns paràsits. Per l’altre banda, els romans també tenien molts problemes de malnutrició. Tampoc podem deixar de pensar que la majoria de romans era gent pobre. Altres malalties que patien era a causa de la higiene, que com ja sabem en aquella època era mínima i no tenien res més que els banys i termes públiques. 

Medicines
Els metges recomanaven fer exercici ja que començaven a saber alguns dels seus beneficis en el cos humà. Respirar aire pur i anar als banys o termes per mantenir una bona higiene. A part d’això, també usaven gran varietat de medicaments a base d’herbes, entre d´altres. Està documentat que els romans van arribar a fer servir més de 500 plantes medicinals. 
Les infeccions als ulls eren tractades amb  ungüents fets de plom, zinc o ferro. La barreja d'herbes medicinals s'afegien al vi i servia per curar problemes pulmonars i també infeccions al pit. La saba, líquid intern d’algunes plantes, era utilitzada per curar problemes de la pell, com mossegades de serps. Les plantes més utilitzades eren:

Fonoll: Es creia que tenia propietats calmants
.
Ènula: S'utilitzava per ajudar a la digestió.

Sàlvia: Tot i que tenia poc valor medicinal, tenia un gran valor religiós.

All: Beneficiós per a la salut, especialment pel cor.

Fenigrec: S'utilitzava en el tractament de la pneumònia.

Silfi: S'utilitzava per  una àmplia varietat de malalties i també  pel control de la natalitat.

Salze: S'utilitzava com a antisèptic.


Resultat d'imatges de fonoll     Imatge relacionada    Resultat d'imatges de sàlvia



Resultat d'imatges de fenigrec           Imatge relacionada          Resultat d'imatges de salze




2 comentaris:

  1. Molt interessant aquest article. El cert és que la malaltia i la mort estaven molt presents a l´antiga Roma. Recordeu quina era l´esperança d´edat?

    ResponElimina
  2. L'esperança de vida era al voltant dels 25 anys.

    ResponElimina